Espinàs i el seu acompanyant han estat en molts pobles i en tots han pogut mantenir una relació més o menys agradable amb qualsevol veí que han trobat. I quina serà la qualitat de l’escriptor que fa possible açò? Deu ser que és molt simpàtic? Que té molta facilitat per a relacionar-se amb la gent?… Doncs el que li permet parlar amb naturalitat amb qualsevol persona és el que ell en diu “qüestió de distàncies”. L’únic que fa és arribar a algun lloc i seure prop, això sí a una distància mesurada acuradament, d’algun veí. Poc a poc, el silenci es trenca amb alguna oració com: “Fa bon dia, avui” i eixe és el punt de partida que duu a l’altre, si és educat, a respondre alguna cosa. Després, la conversa va prenint forma més complexa i d’aquesta manera, amb una sola resposta ja es pot parlar d’altres temes. És així com, sense forçar la situació, els habitants d’un poble s’obren al foraster i conten històries de la zona i de vegades, fins i tot, intimitats personals. A més a més, el fet que s’haja establert una mínima relació ja li permet a un seure més a prop de l’altre perquè s’ha creat una mena de confiança.

Personalment, crec que aquest tipus de confiança sols pot tenir lloc a pobles petits, on pràcticament tota la gent es coneix i on l’estrès de la ciutat no és palpable, on la gent sol acudir a la plaça a gaudir de l’oratge, a “prendre la fresca” i a fer la “xarraeta” habitual. Concretament Espinàs para atenció a aquest fet, l’establiment de conversa amb desconeguts, en Fageca. Açò és un dels factors que li ha permés obtenir informació al llarg de tot el seu recorregut, a banda de llibres, cançons, dites populars…

Molta gent el tenia per un foraster qualsevol i li parlaven dels costums del poble però d’altres el reconeixien com a escriptor i aleshores li preguntaven sobre les seues obres o li regaleven llibres que creien que li podien ser interessants. Tots ells en conjunt han sigut elements imprescindibles per al viatge a peu de l’escriptor.